TERRITORI MIGRANT: LA CIUTAT I LES PERSONES
La ciutat és feta per les persones que l’han habitada i que l’habiten, explica Marina Subirats. Aquesta és una reivindicació de les històries quotidianes i dels traginars persistents que conformen la identitat d’un territori, un territori que és transformat per la migració que el composa, però que a la vegada, la seva pròpia transformació altera i condiciona la vida de les persones.
Així, pren sentit explorar la possibilitat d’una identitat de les perifèries metropolitanes de Barcelona, unes geografies que sovint, han viscut a l’ombra de les narratives dominants i que a la vegada demanen evitar el gir cap a una identitat simplificada i única.
Des d’aquest enfocament, Territori migrant: la ciutat i les persones és una exposició que parla d’aquestes relacions entre l’entorn construït i la vida ciutadana.
I ho fa atenent a un mode d’habitar, el de les persones migrades, i un territori, el dels barris de ciutats limítrofes del tram final del riu Besòs. Per tant, es tracta de desplaçar el centre i fer de la condició espacial l’eix aglutinador que expressa, per una banda, una sèrie d’identitats híbrides i diverses, ja no lligades a la idea d’origen de les seves comunitats migrades, sinó més aviat implícites al protagonisme d’aquestes comunitats en la transformació urbana dels seus barris. Per altra banda, aquesta condició espacial i l’estudi de les formes d’ocupació del territori possibilita identificar fenòmens especialment rellevants en quant a la situació present i futura de les nostres ciutats, com ara la vulnerabilitat al canvi climàtic i la desigualtat creixent.
Per tant, davant la inestabilitat de la memòria i un patrimoni migratori que va més enllà del seu potencial oblit, el Museu d’Història de la Immigració de Catalunya, des de la seva sèu a l’antiga Masia de Can Serra a Sant Adrià del Besòs, convida a descobrir la centralitat de l’alteritat cultural dels paisatges del Baix Besòs des de la història de la transformació urbana.
Per a dur-ho a terme, aquesta exposició proposa no un relat cronològic sinó espacial, establint el territori transformat com a nexe, com a fil conductor per a descobrir i re-imaginar diverses formes de l’habitar migrant.
«La balconada, l’espai mirador, esdevé una talaia des d’on observar aquesta realitat, una realitat fins i tot oculta i opaca rere múltiples capes físiques i narratives.»
És per això que a través d’una sèrie de finestres, deu concretament, mitjançant fotografies i textos, podem fixar la mirada a les Tres Xemeneies, a la Mina, al Litoral i l’antic Camp de la Bota, al Poblenou, a la Trajana i la Pau, a la Muntanya en direcció nord, a Santa Coloma i Badalona, a Sant Adrià i finalment, al riu.
Cada una d’aquestes mirades evoquen la seva transformació en un període concret, tal vegada d’eclosió de lluites i revoltes, i de canvis substancials en la seva cultura i morfologia urbana durant el segle XX.
Descobrirem l’expressió de la gestió dels seus recursos, el llegat de l’antic paisatge agrícola, els efectes de la irrupció de la industrialització, la desaparició dels seus vestigis, patrons de creixement, els dèficits urbanístics en front la densificació urbana, les lluites del moviment obrer, les pràctiques i costums de les comunitats migrades, els desplaçaments, els conflictes ambientals, les formes d’exclusió i de coexistència, comunitats i agents que impulsen camins orientats a l’anomenada justícia espacial i participació política, maneres d’habitar i explotació de recursos.
Museu d’Història de la Immigració de Catalunya
Carretera de Mataró, 12, 08930 Sant Adrià de Besòs, Barcelona