Metodologia

La generació d’un arxiu intencionat de la producció acadèmica sobre el Besòs, tant en termes discursius com gràfics, constitueix el punt de partida d’aquest treball. La recerca adopta una metodologia híbrida basada en la revisió documental, la sistematització de la informació acadèmica i la representació espacial mitjançant eines cartogràfiques.

L’objectiu principal és construir una lectura territorial del Besòs a partir de la producció acadèmica de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), articulant l’anàlisi teòrica, la classificació temàtica i la georeferenciació dels treballs seleccionats, amb la voluntat de consolidar una plataforma crítica de coneixement capaç d’interpretar, ordenar i projectar les diverses mirades universitàries sobre aquest territori complex.

1. Revisió documental de l’arxiu acadèmic

Com a punt de partida, s’ha dut a terme una revisió exhaustiva dels repositoris institucionals de la UPC, especialment UPC Commons i UPC GeoCommons, centrada en els treballs acadèmics vinculats al territori del Besòs. La selecció ha inclòs principalment Treballs Finals de Grau (TFG), Treballs Finals de Màster (TFM), Projectes Fi de Carrera (PFC) i tesis doctorals.

Inicialment, s’han identificat més de 1.000 documents, dels quals se n’han seleccionat una part per a una anàlisi detallada, prioritzant els treballs amb qualificacions destacades o amb una vinculació territorial clara. Aquest primer filtratge ha permès construir una base de dades estructurada que recull informació clau com l’autoria, l’any, el títol, la tutoria, la localització, les paraules clau i el tipus d’aproximació territorial.

2. Processament, depuració i digitalització de les dades

Un cop recopilats els documents, s’ha depurat la informació mitjançant l’eliminació de duplicats. Les taules de dades procedents dels repositoris s’han reorganitzat amb l’objectiu de facilitar-ne l’anàlisi comparativa. Atès que molts treballs no disposaven d’informació georeferenciada explícita, s’ha desenvolupat un procés de localització basat en referències textuals, plànols, mapes i descripcions incloses els mateixos documents. Aquest procediment ha permès situar els projectes dins d’un marc espacial aproximat i garantir una representació territorial coherent.

3. Classificació temàtica i tipològica

Cada document s’ha classificat segons el seu tipus de treball acadèmic (TFG, TFM, PFC o tesi doctoral), fet que ha permès identificar diferències en l’escala d’intervenció, la profunditat metodològica i l’enfocament conceptual. Aquesta tipologia ha permès comprendre com els diferents treballs interpreten el territori del Besòs des de diverses escales i perspectives. Pel que fa a la classificació temàtica, aquesta s’ha dut a terme a partir de les paraules clau, els resums i els enfocaments metodològics, donant lloc a quatre grans eixos d’anàlisi:

1. Habitabilitat i espai residencial: habitatge digne, mixtura d’usos, cohesió social, equipaments i inclusió residencial.

2. Regeneració urbana integral: planejament estratègic, polítiques públiques, renovació urbana, cohesió territorial i innovació projectual.

3. Co-creació comunitaria i dinamiques: participació ciutadana, enfocaments bottom-up, memòria urbana, identitat comunitària i xarxes socials.

4. Espai públic, paisatge i medi ambient: paisatge fluvial, mobilitat sostenible, renaturalització, resiliència i biodiversitat urbana.

4. Estratègia d’espacialització i representació cartogràfica

La representació espacial s’ha concebut com una eina d’anàlisi crítica i no únicament com un recurs tècnic de localització. Per a aquest propòsit, s’han utilitzat Sistemes d’Informació Geogràfica (SIG), Google Maps i altres eines de visualització cartogràfica amb l’objectiu d’ubicar els treballs acadèmics dins d’un marc territorial comú i coherent. La cartografia ha permès identificar patrons espacials, concentracions temàtiques, buits d’investigació i relacions territorials entre els diferents projectes analitzats. Aquest procés no s’ha limitat a la simple geolocalització, sinó que ha funcionat com un exercici interpretatiu capaç de traduir el coneixement acadèmic en una lectura territorial integrada. En aquest sentit, la metodologia reconeix la cartografia com un instrument de pensament i de construcció de coneixement, capaç de revelar processos ecològics, socials i urbans que sovint no són explícits en els textos escrits.

L’espacialització i el visor cartogràfic han contribuït a formular una hipòtesi territorial en construcció, segons la qual el Besòs pot entendre’s com un sistema fragmentat però amb un alt potencial estructural, amb una visió d’identitat metropolitana, una relació transescalar entre els seus límits i la necessitat d’interacció entre diverses mirades disciplinàries. Tot i la dispersió de les intervencions analitzades, aquestes poden interpretar-se com a peces d’una xarxa territorial latent. Aquest enfocament es fonamenta en els principis de l’ecologia del paisatge, especialment en els conceptes de fragment, corredor, matriu i vora, que reforcen una manera particular d’entendre el territori del Besòs des de la Càtedra RUMB. Així, la visió cartogràfica s’identifica tant com una eina d’interacció crítica i operativa.

5. Anàlisi comparativa i lectura transversal

La base de dades ha permès fer anàlisis de freqüència de conceptes, agrupacions temàtiques i comparacions entre escales espacials i temporals. Aquest procés ha revelat una evolució significativa en l’interès acadèmic pel Besòs, amb un increment notable de treballs a partir de l’any 2015, coincidint amb diversos processos de regeneració urbana i ambiental a l’àrea metropolitana.

Finalment, l’arxiu no s’entén com un simple repositori de documents, sinó com una infraestructura de coneixement dinàmica i en evolució constant, capaç d’articular, activar i projectar la producció acadèmica sobre el territori del Besòs, generant noves connexions ecològiques, socials i urbanes, així com un espai comú per a la difusió del coneixement. Aquesta plataforma opera com un dispositiu analític i projectual que facilita la formulació de noves hipòtesis, orienta futures estratègies d’intervenció i reforça el vincle entre la recerca universitària i la transformació territorial.

En aquest sentit, la metodologia integra processos de recopilació, classificació, interpretació i representació, consolidant un enfocament obert, col·lectiu i multiescalar que permet una lectura crítica, sistèmica i prospectiva del Besòs.