La C-31 és la columna vertebral de la plana del Barcelonès. Travessa tota l’àrea metropolitana, de Delta a Delta (Llobregat a Besòs), de costa sud a costa nord (Garraf al Maresme), i connecta diverses centralitats i municipis. És un corredor fonamental per la connectivitat regional, metropolitana i local.

La seva forma variant, però, a vegades genera efectes de barrera i externalitats en el seu entorn. Sobretot dins del Delta, quan assumeix forma de via segregada, d’autopista urbana – molt diferent de la coneguda Gran Via al centre de Barcelona.

La continuació de la Gran Via a través del Delta del Besòs es dona justament en un moment emmarcat per la visió de l’urbanisme modern funcionalista. Aquest paradigma dominant en el moment del seu desenvolupament va definir la C-31 com a una gran autopista segregada que lliga el més ràpid possible el trànsit rodat entre el centre de Barcelona i el Maresme.

Avui, 58 anys més tard, aquesta solució de disseny i model de mobilitat basat en el vehicle privat resulta insostenible i incompatible amb l’entorn urbà consolidat del seu voltant. Si volem una metròpoli sostenible, cohesionada, compacta, i agradable, infraestructures com aquestes són incompatibles amb l’habitabilitat i l’eficiència.

Més enllà del seu context urbà local, el procés de transformació de la C-31 pot ser una oportunitat de regeneració més àmplia del Delta del Besòs com un tot. La relació que té amb la matriu biofísica – sobre l’aqüífer, transversal a diverses rieres i, en gran part, en la transició entre Delta i vessant, és una gran oportunitat per recuperar espais fluvials i reconstruir xarxes verdes amb diversos beneficis i serveis ambientals.

La condició central i estructurant per la connectivitat metropolitana també és una oportunitat per potenciar dinàmiques econòmiques que millorin les condicions del lloc i de les persones que hi habiten, buscant la integració d’aquest territori perifèric finalment en una Metròpoli cohesionada.