Sostenir la transformació: Un recorregut per les conclusions sobre futur, sostenibilitat i identitat del Baix Besòs
*En el marc de la Jornada RUMB, es van dur a terme diverses sessions de co-creació estructurades a partir de taules de treball a porta tancada, reunint perfils tècnics de l’administració pública, centres d’investigació i entitats socials.
Les tres taules coincideixen en una idea de fons: el Baix Besòs no pot llegir-se com una suma de municipis, projectes o problemes aïllats, sinó com un territori complex on es conflueixen reptes de transformació urbana, desigualtat social, identitat territorial, infraestructures, gestió pública i vulnerabilitat ambiental.
De manera transversal apareixen diversos consensos. D’una banda, la necessitat de superar la fragmentació, tant física com administrativa i simbòlica. D’altra banda, la importància de connectar escales: des dels grans sistemes metropolitans fins a la vida quotidiana dels barris.
També es repeteix una idea central: no n’hi ha prou amb invertir o projectar, fa falta governança, continuïtat institucional, teixit comunitari i capacitat de sostenir les transformacions en el temps.
En conjunt, les taules dibuixen, defineixen i insisteixen en un Baix Besòs entès no com a perifèria residual, sinó com a territori estratègic, amb actius ambientals, productius, socials i culturals, però també amb tensions molt marcades entre creixement econòmic, cohesió social, identitat territorial i justícia espacial.
3 temàtiques clau
Projectes de futur
Pensar el Baix Besòs com un territori en transformació: què es vol fer, com i per a qui?
Identitat metropolitana
Com es construeix el relat, la memòria i el sentit de pertinença del Baix Besòs dins de la metròpolis. Quines particularitats té per conformar una identitat pròpia, singular.
Sostenibilitat
Mirar el Baix Besòs des de la perspectiva ambiental, social i econòmica.
Llegeix aquí les reflexions de les taules:
Lectura transversal
El conjunt de les tres taules no només construeix un diagnòstic compartit, sinó que obre una manera diferent de mirar i operar sobre el territori del Baix Besòs. Més enllà de les temàtiques específiques, projecte, identitat i sostenibilitat; emergeix una idea transversal: el territori no és únicament un suport físic, sinó un sistema viu on interactuen infraestructures, comunitats, memòries, economies i ecosistemes en tensió constant.
Aquesta relatoria posa de manifest que els principals reptes no es troben en la manca d’idees o d’inversions, com en la dificultat de construir continuïtats: continuïtat entre escales, entre actors, entre polítiques i, sobretot, entre el temps curt dels projectes i el temps llarg dels processos territorials. El Baix Besòs es revela així com un espai on les fractures físiques, socials i institucionals no només s’han de corregir, sinó que han de ser compreses com a punt de partida per a noves formes d’articulació.
En aquest sentit, parlar de futur implica assumir una certa complexitat irreductible. No es tracta de simplificar el territori, sinó de dotar-lo d’eines que permetin gestionar aquesta complexitat: instruments de governança més integrats, projectes capaços de connectar amb la vida quotidiana, i relats que reconeguin tant la diversitat com les desigualtats existents.
La sostenibilitat, entesa en un sentit ampli, apareix com el marc que pot donar coherència a aquestes dimensions, sempre que incorpori la justícia territorial i el dret a romandre com a principis centrals.
Alhora, es fa evident que el Baix Besòs no pot continuar sent pensat des d’una posició perifèrica subordinada. La seva condició metropolitana, la concentració d’infraestructures, la presència d’actius ambientals i la riquesa social i cultural el situen com un territori estratègic. Però aquesta centralitat potencial només es podrà desplegar si es construeix des del reconeixement de les seves pròpies lògiques internes i no des de models importats o homogeneïtzadors. El treball des d’aquesta mirada apunta cap a una qüestió fonamental: la necessitat de generar espais de diàleg continuat.
El treball des d’aquesta mirada apunta cap a una qüestió fonamental: la necessitat de generar espais de diàleg continuat. Aquesta relatoria no hauria de ser entesa com un document tancat, sinó com una base per continuar treballant, contrastant i aprofundint col·lectivament. El territori, com les identitats que l’habiten, no és estàtic; per tant, les eines per pensar-lo i transformar-lo tampoc poden ser-ho.
Preguntes clau per a futurs espais de treball
GOVERNANÇA
Com es poden construir instruments de governança que operin realment a escala del Baix Besòs, superant la fragmentació municipal sense perdre la proximitat amb els barris?
TRANSVERSALITAT
De quina manera es poden articular projectes urbans que integrin simultàniament activitat productiva, habitatge i sostenibilitat, evitant processos d’expulsió o especialització excessiva del territori?
HABITABILITAT
Com es poden traduir les grans infraestructures i sistemes ambientals en millores tangibles en la vida quotidiana de les poblacions més vulnerables?
PARTICIPACIÓ
Quines formes de participació i implicació comunitària poden garantir que les transformacions territorials siguin sostingudes, inclusives i arrelades en el temps?
NARRATIVA
Com construir un relat metropolità del Baix Besòs que reconegui la seva diversitat interna sense diluir-la dins d’una narrativa centralitzada?
Aquestes preguntes no tanquen el debat, sinó que el projecten envers el futur. Són una invitació a continuar treballant des d’una aproximació al territori que no segregui anàlisi i acció, ni tampoc escales, disciplines o actors. Perquè, en última instància, el futur del Baix Besòs no dependrà només del que es projecti sobre ell, sinó de la capacitat col·lectiva de comprendre’l, habitar-lo i sostenir-lo en tota la seva complexitat.